Fa unes setmanes en Marc Belzunces va representar en el mapa l'evolució de vot dels diferents partits parlamentaris a la comunitat autònoma de Catalunya. Paraŀlelament en Natxo Sorolla féu una comparació d'aquest anàlisis a l'adjacent territori de la Franja.

Ahir, com molts altres catalans, vaig quedar-me a casa perquè considerava que a les eleccions espanyoles no havia de fer-hi res. Potser si hi hagués anat, ho hauria fet per algun partit de la meua demarcació que hagués defensat que, a Madrid, allò que hi cal fer apart de menjar-hi entrepans de calamars, és contribuir activament a «trencar Espanya».

Como Esquerra ahora se pone a hacer campaña independentista en castellano, no vamos a ser menos, y voy a hacer yo también apología secesionista en la lengua de Cervantes (con permiso de la gente de Histocat).