Portar un minyó de 14 anys al tribunal acusat de terrorisme per defensar el que tocaria que fessin els nostres polítics, o millor, nosaltres mateixos, és un sense-sentit i una mostra de summa incompetència; o bé, és una acció feta amb clares pretensions intimidatòries cap a la societat catalana.

Avui llegeixo un interessant article de n'Hector López al diari Avui.

Després d'haver-lo llegit se'm presenten alguns dubtes i ja que hi sóc, aprofito per divagar una estona...
El que no tinc massa clar és fins a quin punt les noves generacions també poden haver adquirit alguns dels tics franquistes que llurs pares havien incorporat del sistema. Si a això li afegim l'apatia individualista del món occidental d'avui en dia, i ja sense considerar l'acció dels mitjans de masses majoritaris, ens trobem amb una mala combinació.

Igual que estan fent els companys de la UPF a http://www.iua.upf.es/~xrubio/patents/, s'ha iniciat una campanya paral·lela a la UAB.
Tots aquells que tingueu quelcom a veure amb la UAB, podeu signar aquí.

Si això d'Europa ha de funcionar, no serà precisament fent passar el temps i que vagi fent; perquè precisament ja se n'encarregaran uns quants indesitjables que aquesta Unió no s'escaigui precisament a la idea melosa que ens estant venent mentre manipulen els nostres lícits sentiments europeistes.
En el tema de les patents de programari s'ha arribat a una situació altament exasperant, on s'intenta arraconar l'òrgan més democràtic de tots, l'únic que trien els ciutadans, el Parlament.
Podeu llegir sobre aquest tema i sobre la campanya contra les patents de programari. Esperem que la setmana que ve no ens llevem amb una Europa menys lliure i innovadora.

Estava fent una birra amb uns amics per un bar de Sabadell i jugant als futbolins vam conèixer a un estudiant francès d'Erasmus. El noi es trobava sol i lamentava que en tot aquest temps, estudiant en una universitat politècnica del Vallès, havia tingut poca relació amb la gent. La decepció era major perquè havia vingut a aquestes contrades amb expectatives de festa i caliu humà.

Avui finalment és el dia de les eleccions generals al Parlament i Senat de l'Estat espanyol.
Aquest dia s'arriba al clímax d'una lamentable successió de despropòsits i manipulacions que han enfosquit la campanya i pre-campanya electoral.
Aquesta campanya va retolar-se sanguinàriament com a finalitzada aquest dijous amb l'abominable massacre al cor treballador de la ciutat de Madrid.

Fent una ullada a les bitàcoles del dia, he trobat unes quantes opinions interessants sobre el tema de la maternitat i el fet de tenir fills a Quaderns.

Era aquest darrer cap de setmana, la mateixa nit que molta gent celebrava el Carnestoltes. Vaig quedar a l'estació de RENFE de Sabadell per llavors anar cap al centre, sopar i passar una bona estona.

Si algú espera que faci un comentari directe de l'assumpte d'en Carod, com han fet ja com a mínim, la meitat de blocs catalans, ja pot anar esperant.
De totes maneres, tot aquest enrenou sí que m'han fet pensar sobre diferents temes sobre la política a la nostra societat, malgrat a primera vista tingui poca relació amb el cas concret.

Avui me tiro floretes (ara que molt de mèrit no té la predicció) ...

Deia en Quim Monzó en un article (o era en alguna entrevista a la tele?) que el que més li emprenya en aquest món és la incompetència. Potser és per això que l'home no vol caure en aquest parany i, si les muses l'abandonen a l'hora de fer un article, doncs busca altres fonts d'inspiració. :)



Però bé, no és d'això últim que vull parlar, sinó del tema de la incompetència. I d'entre les seves múltiples manifestacions quotidianes, si exceptuem la dels serveis d'atenció al client d'alguns ISPs :@, em quedo amb la dels programadors televisius.